NO JUTGEU

Rubén Cedeño
Mèxic D.F. 5 de octubre del 2001.

Jutjar és emetre un judici sobre algú, una situació o cosa, fent una imatge mental o etiqueta, que generalment no és la VERITAT, sinó una idea molt personal que ens fa del assumpte a la nostra conveniència, moltes vegades per enveja, gels, competència i complexes que tenim.

Quan algú és diferent a nosaltres, té una altra
moral, color de pell, una religió diferent, pertany a un
altre grup espiritual, classe social, posseeix altres costums,
no és de la nostra nacionalitat, difereix en la manera de pensar o de sentir, estem propensos a jutjar.

La causa de que jutgem està en que creiem que som superiors als demés, que la nostra religió és la única veritable, que la nostra nacionalitat és més important que la d’altres, que el nostre grup espiritual té la raó, que la nostra classe social és més exquisita.

Això és el recobriment d’un orgull que ens està matant, és agressivitat y, per conseqüència, falta d’Amor. Aquesta falta d’amor acaba ocasionant-nos malalties, problemes i fins i tot la ruïna personal.

El començament del camí que condueix al cel i a la santitat, està en no jutjar ni qualificar; veiem el que veiem, escoltem el que escoltem, diguin el que diguin, no hem de respondre, no ens apresurem a defensar-nos, enrecordem-nos de perdonar i només dir:

“Perdono i oblido per sempre allò que vas dir de mi. Avui estaràs amb mi al paradís.

És molt comú trobar a persones que es diuen espirituals i estan condemnant els actes d’altres que també intenten realitzar el mateix; no s’anadonen que neguen la seva espiritualitat quan mouen els seus dits per escriure contra algú o retorcen la seva llengua per condemnar al seu germà que, en una altra direcció, està intentant fer alguna cosa pels demés. Hem de recordar que: “Déu és Amor”, “Sou Déus”. Però no som sers divins, ni activem el nostre Crist Interior, quan actuem contràriament als Aspectes de Déu, en aquest cas, l’Amor.

No hi ha res que ens senti pitjor que ser jutjats, que algú digui de nosaltres alguna cosa desagradable; això ens altera, ens fa ràbia, no ens deixa dormir, provoca diverses reaccions en paraules i accions, moltes vegades grolleres i que fereixen. Però, perquè som jutjats?

Els defectes que veiem en els demés són els que nosaltres mateixos tenim. Aixa que no hi ha forma més evident de delatar com som i dir-li als demés les postres debilitats, que escrivint o parlant contra algú, jutjant. Generalment, som pitjors o estem en condicions més detestables que la persona a la que jutgem. Per això, Jesús ens interroga: “I perquè mires la palla en l’ull del teu germà i no veus la biga que està al teu propi ull?”. Si diem que algú és immoral, orgullós, vanitós, prepotent o autosuficient, nosaltres som pitjors que tot això, més immorals, pel sol fet de jutjar. Pitjor que tot el criticat és el nostre judici.

Jesús diu: “Hipòcrita! Treu primer la biga del teu ull i llavors veuràs bé per treure la palla de l’ull del teu germà”. En l’activació del nostre Crist Intern, per a que realment actuï, crec que on hem de parar-nos a pensar és en: “Treure primer la biga dels postres ulls”. Això només s’aconsegueix fent el següent:

Quedat en silenci i posa’t a observar-te, a veure que és el que penses i sents; quan et mogui alguna cosa, observa la teva ràbia, dolor, orgull, falta de compassió, crítica; observa’t en silenci i començaràs a coneixe’t. Per aconseguir això podem passar-nos tota la vida. La nostra missió no és estar veient palles en els ulls dels demés. Jesús diu clarament: “No he vingut a jutjar al món, sinó a salvar el món”.

La veritable caritat cristiana és estar entre els que necessiten ajut, donant-los servei, i les més necessitades són aquelles persones a les que condemnem.

Aquests Ensenyaments estan dedicades a tot el món, especialment a aquelles persones que són jutjades per aquells que es creuen perfectes i no ho són.

Jesús no diu res del que li passarà al que jutgi, però dona a entendre que pot ser alguna cosa terrible, quan diu:

“Però jo no busco la meva glòria; hi ha qui la busca i jutja”.

Moltes persones confonen judici amb observació o adonar-se’n. Fixar-se que algú té una camisa vermella no és judici, és adonar-se’n del color amb el que va vestida la persona. Però si es diu: “Fulano va vestit de vermell, és un qualsevol”, aquí hi ha judici.

Adonar-se’n que alguna cosa està bruta, per netejar-ho; que algú canta desafinant, per a que afini; que està despentinat perquè s’arregli; desordenat perquè s’ordeni; no és judici i no s’ha de confondre, ja que és important observar les coses i no perdre la capacitat de adonar-se’n.

El judici ve al adonar-nos de alguna cosa i jutjar-la. Hem de tenir cura d’això, ja que a vegades ens creiem superiors a alguna cosa i amb dret a estar-lo corregint, i això està tapant un orgull finalista que ens pot enfonsar el més profund abisme de creure'ns jutges dels demés.

AMB LA MIDA AMB LA QUAL MESUREU
Recordeu la Llei de Causa i Efecte que Jesús va ensenyar: “Amb la mida amb la qual mesureu, sereu mesurats”. Tot el que fem se’ns torna, y el que ens passa ara és que se’ns està tornant les coses que hem fet als demés en el passat. A nosaltres ens jutgen perquè a vegades jutgem als demés, i no anem a dir que no ho fem. Tots condemnem. Encara que sigui una miqueta i sense adonar-nos-en. Altres vegades som jutjats perquè desenvolupem la nostra humiltat, i si Aixa és, no ens hem de defensar, perquè es perdria l’efecte de l’acció que tant ens beneficiaria.

Jesús recomana: “No jutgeu, per a que no sigueu jutjats. Perquè amb el judici amb el qual jutgeu, sereu jutjats; no condemneu i no sereu condemnats, perdoneu i sereu perdonats. Perquè amb el judici amb el que jutgeu, sereu jutjats”. Generalment, som pitjors o estem en condicions més detestables que la persona a la que jutgem.

Jesús digué: “Tots els que agafin l’espasa, a espasa moriran”. Això és així: si un condemna a algú al infern, l’endarreriment, l’ignorància, la desgracia divina, l’angoixa, la desesperació, tot això serà per a un mateix.

Potser en el moment no ens adonem ni ho veiem, però a la llarga ens succeirà. Veient el compliment d’aquesta llei positivament, vol dir que si considerem que els demés són guapos, van al cel, són estimats per Déu, intel•ligents, bona gent, totes aquestes qualitats són postres també. Un veu reflexat en els demés, el que un mateix és.

Referint-se exactament a això, San Pablo diu: “En el que jutges a l’altre et condemnes a tu mateix; perquè tu, que jutges, fas el mateix”. Ell és clar i tallant quan afirma: “Doncs en el que jutges a l’altre, et condemnes a tu mateix”.

ALTRES RELIGIONS
Un no ha d’estar jutjant a la gent perquè practica una altre religió, pertany a un grup espiritual diferent o té idees diferents. Jesús diu al respecte: “També tinc altres ovelles que no són d’aquest tipus”.

No sé perquè es capfiquen, els que pertanyen a esglésies organitzades, societats esotèriques i grups suposadament espirituals, en jutjar als que no comparteixen la seva forma de pensar. És normal escoltar-los dir: “aquell està condemnat”, “aquell està agafat per les forces ministres”, “tu ets un pecador”, “Déu et castigarà”. Resulta que l’Evangeli diu: “Perquè Déu no va enviar al seu Fill al món per condemnar-lo, sinó per a que el món fos salvat per Ell”.

Al parlar de no condemnar i de la salvació, ens estem referint al “PERDÓ”. Aixa que abans de condemnar a algú, enrecordem-nos de perdonar. Diguem sempre: “Et dono el meu amor i el meu perdó”. Aixa que, si vols començar aquesta preciosa missió de salvar el món, deixa ja d’estar jutjant.

És “anticrística” l’activitat d’algunes persones que viuen criticant degut a les seves diferencies religioses, quan hauria de ser tot el contrari. Les persones religions són les primeres que han de donar l’exemple de viure Cristicament, sense criticar ni jutjar als demés. Moltes persones es recolzen i es justifiquen en la Bíblia o altres llibres per condemnar punts de vista religiosos diferents als de elles: això és un orgull espiritual que mata tot rastre d’amor, espiritualitat, i que va en contra del mandat Crístic: “Ameu-vos els uns als altres”. Això significa que si condemnem a algú a la perdició per no tenir la mateixa creença que nosaltres, amb aquest judici estem condemnant-nos a un inferí pitjor que el de la persona a la que jutgem.

VIURE SENSE JUTJAR
Intenta viure sense jutjar i veuràs com et sentiràs de bé I aguts, ja que ningú et jutjarà a tu; això portarà Pau a la teva ànima i descans al teu cor. Et sentiràs estimat per tothom, ja que tu estimaràs a tothom.

Prou ja de continuar tirant pedres als demés, quan encara no som perfectes físicament. En realitat, cada un de nosaltres hauria d’estar pendent de les bigues que estan en els postres ulls, i no de les palletes que els demés puguin tenir als seus.

No ens correspon jutjar, mirar, ni qualificar el que fan els demés; això és problema del que ho fa, no nostre. Generalment veiem i critiquem les petites coses dels demés per no veure els grans errors que nosaltres fem. Si algú entra en judici de humans per el que fas i dius, no et preocupis de defensar-te, perquè el Crist actuarà per tu i farà el que sigui necessari, en el moment apropiat. Si algú no t’estima o no t’accepta, no et preocupis, has de insistir, que al final el guany serà teu. “No jutgeu per a que no sigueu jutjats”. “Amb la mida que mesureu, sereu mesurats”.

El Mestre Jesús ens ensenya, de forma clara i precisa, a no estar buscant la palleta en el ull del nostre germà, això és, petites coses en els caràcters dels demés, perquè el més segur és que tinguem una biga en el nostre o un error pitjor del que critiquem al nostre pròjim.

Jesús és encara més tolerant al dir: “Al que escolta les meves paraules i no les guarda, jo no jutjo”. Si el propi Jesús no jutja, com ens atrevim a estar parlant malament del que l’altre fa; el més segur és que nosaltres ho estiguem fent pitjor. Un Mestre Aixa, com Jesús, que és capaç de no jutjar, inclòs a aquell que no fa el que Ell diu, és com a mi m’agrada; aquestes coses de Jesús són la raó per la qual l’estimo amb bogeria. Ell és un veritable mestre. Aixa és com hem de ser: com Jesús.

Si Jesús no jutja al que no compleix amb les seves paraules, tampoc condemnem al que no compleix amb la nostra, no accepta las nostre creences, ja no està en el nostre grup o no practica la nostra religió.

Metafísica Sede Central ®